Botiga

VELLA LOLA BLANC 2020

6,50

 

“Jove, directe, net, aromàtic, amb bon cos i molt expressiu. Elaborat amb les varietats autòctones de la zona: garnatxa blanca, macabeu, xarel·lo i moscat”

Color: groc palla, brillant i elegant.
Nas: intens amb notes de cítrics i detalls de flor blanca.
Boca: estructurada i voluminosa amb presencia cítrica. Llarg , persistent i record agradable.
Producció: 6.133 ampolles.
Varietats: garnatxa blanca, macabeu i malvasia.
Vinificació: les 4 varietats vinificades per separat. Derrapat, premsat i fermentat en inox a baixa temperatura. Fermentació de 12 dies de mitjana. 2 mesos de remuntats amb les seves lies.
Grau alcohòlic (% Vol.): 12,80
Acidesa Total [g / l Tartàric]: 5,71
PH: 3,18
Sulfurós Total SO2T [mg / l]: 77

Categoría: Etiqueta:

2020, sense comentaris

El més difícil per aquest any és probablement trobar-hi aspectes positius. No només ha estat dolent a nivell de salut i econòmic si no que les vinyes per motius climàtics també han patit molt.
Sortíem del temps de poda i ens trobàvem amb el primer xoc de l’any, el temporal Gloria que ens deixava 120 litres per m2 a Calonge, en aquest sentit era beneficiós ja que per la vinya i l’olivera no va causar danys físics i creava una gran reserva d’aigua en els camps tot i que bona part d’aquesta aigua es va perdre per l’escorrentia degut a l’intensitat i duració en la que va caure. La brotació era l’adequada, a mitjans de març. La primavera començava plujosa i les previsions eren bones ja que els brots creixien amb molt vigor i els quallats tenien un percentatge elevadíssim gràcies a l’abundant aigua.
El problema arriba a finals de maig i durant tot el mes de juny, un seguit de pluges intenses , intermitents i intermesclades amb dies de sol i altes temperatures creaven l’escenari perfecte per la proliferació del fong míldiu. Els tractaments tant en ecològic com sistèmic eren insuficients si no anaven acompanyats d’una correcte esporga de la vinya i durants dies no es podia entrar amb el tractor degut al fang acumulat.
A partir del juliol va arribar la calma però el mal ja estava fet, el míldiu resseca el la fulla i el raïm. En varietats sensibles com la garnatxa i l’ull de llebre les pèrdues eren d’un 20% aproximat i estem per sobre de la mitjana del sector.
A nivell qualitatiu no es veu tan afectat ja que el raïm un cop sec no genera ni treu propietats al most. El resultat han estat vins amb una carga de fruita molt interessant, unes acideses presents ja que la maduració va ser progressiva i uns tanins madurs que aporten una estructura sedosa als vins. Salut!