Quimeres d\'un pagès

sense terra

Vinya vella o envellida?

3 febrer 2020 Publicat per David Saavedra General

Es pot dir que una vinya vella dona millors vins que una jove? Si, però hi intervenen altres factors. En viticultura 2 +2 no fan 4.

Fa molt poc gairebé m’afusella un professional del sector per arrencar una vinya en vas que tenia  40 anys i que a primera vista presentava uns ceps corpulents i elegants. Arrencava un tros de la nostra història  em deia!

Alhora de plantejar una plantació es busca que aquesta tingui el màxim de vida possible ja que quan arriba a una edat relativament madura aquesta proporciona raïms d’una qualitat interessant. Un altre cas són les explotacions que es basen en vendre raïm o vi a doll on es busca el màxim rendiment per hectàrea ( mínim 7.000 kgs. / ha.)  i la vida de la planta s’escurça a no més de 40 anys.

Es pot dir que una vinya vella dona millors vins que una jove? Si, però hi intervenen altres factors. En viticultura 2 +2 no fan 4 i els rendiments d’un camp no han d’anar associats sempre a la qualitat, hi intervenen molts factors que converteixen l’art d’elaborar vi en un constant aprenentatge.

Freqüentment  els propietaris de les vinyes que han abandonat la seva conservació no perceben que les plantes que no estan mínimament mimades acceleren el procés d’envelliment i una vinya que podria arribar en bon estat als 60 anys acaba per ser contraproduent tant en rendiment com en qualitat als 40 o a vegades als 25. Les malalties de la fusta degudes a podes incorrectes , l’excés de producció creant estrès a la planta i excés d’abonament al sòl són altres motius que porten a un envelliment prematur d’un camp.

El que podia haver estat una gran vinya d’edat avançada degut a la profunditat de les seves arrels que obtenen nutrients i aigua més fàcilment que una jove, l’adaptació total de la planta al sòl i la poda o la quantitat de fusta que acumula proporcionant-li més reserves acaba per convertir-se en un camp que no produeix ni qualitat ni quantitat.

Si ens fixem en el Baix Empordà, la Unió Europea va subvencionar l’arrencada de moltes vinyes que estaven en mans de pagesos que per edat o motius professionals no les podien atendre i no trobaven relleu generacional. Degut aquest pla de reestructuració és molt difícil en l’actualitat trobar vinyes per arrendar i treballar en la nostra comarca i les poques que van quedant estan en estat d’abandó o pràcticament en decadència.

Les vinyes com les persones tenen el seu procés de naixement, màxima vitalitat , baixa productivitat i defunció i l’allargament de la vida d’aquestes només s’aconsegueix amb un treball anual de conservació, temps i dedicació.

Actualment queden 170 hectàrees de vinya aproximadament al Baix Empordà i la gran majoria concentrades a Calonge, són molt poques si les comparem amb les del segle passat però la nostra comarca no es va resistir al boom turístic i urbanístic dels 70.

Poc a poc ens estem conscienciant del valor agrícola, històric i paisatgístic de la nostra comarca però pot ser el que falta ara són mans per treballar la terra.