Quimeres d\'un pagès

sense terra

Per Sant Martí obre la bota i enceta el vi

3 febrer 2020 Publicat per David Saavedra General

Per Sant Martí obre la bota i enceta el vi.. que si tot ha anat correctament ja ha d’estar llest per beure, tindrà la força de la joventut; nervi i frescor i com tot adolescent un punt de verdor però que ja ens indicarà fins on pot arribar quan vagi madurant.

Aquest any estem de doble celebració ja que al Baix Empordà hem viscut una gran anyada tant en quantitat com en qualitat. Les fortes pluges de la tardor anterior van proporcionar grans reserves als camps que les vinyes de mitjana i edat adulta van saber buscar amb les llargues arrels, si li sumem una primavera i estiu secs que van evitar malalties fúngiques vàrem poder  arribar a un setembre amb el raïm molt sa i sense minves .

Les maduracions s’han allargat fins on el viticultor ha cregut convenient, en el nostre cas han estat al límit ja que l’absència de pluges al setembre i principis d’octubre així ho han permès.  Una bona maduració del raïm és ideal per  treballar molt bé dins el celler ja que les pells i els pinyols amb absència de verdors permeten allargar les maceracions amb el most i poder extreure el màxim de propietats de la part més beneficiosa de la fruita, la pell.

Amb totes aquestes condicions favorables ens trobem davant d’un gran any on la concentració i la potència refinada ens deixarà tastar les varietats de vi en la seva màxima expressió.

 

Pells de raïm finalitzada la maceració

 

L’opció de macerar durant varis dies les pells amb el propi most és una més de la quantitat d’estils d’elaboració alhora de pensar amb

els vins que es volen obtenir, en el nostre cas és la que més m’agrada i si pot ser portant aquestes maceracions al límit, per a obtenir un vi amb estructura, volum i complexitat. Un vi que un cop a la boca ens expliqui detalls, que no passi lleuger com un suc de fruita.

És cert que la tendència en els últims anys és el de buscar vins delicats i lleugers per a que siguin fàcils de beure però probablement ens hem passat de rosca i per moments un no sap si beu vi o coca cola light. La nostra situació geogràfica i clima fa que el major consum de vi sigui de maig a setembre , són mesos on el calor ens demana frescor i per aquest motiu són molts els cellers que han reduït la presència de fusta i potència en els seus vins obtinguent vins més àgils i que conviden a la segona copa. És una opció molt correcte tot i que portada a tendència ens pot convertir en vins amb poca personalitat que agraden a tothom però no emocionen a ningú. Sempre dic que tenim la gran sort de tenir una Costa Brava i Girona que ja ha apostat pels nostres vins però que no ens podem adormir en el producte fàcil per vendre.

Tots volem vendre, al cap i a la fi som empreses, per aquest motiu cerquem el camí que ens dugui a la tranquil·litat econòmica i el camí no és gens fàcil, pensar , provar, pensar , equivocar-se, perdre i tornar a pensar i tornar a provar. Escric aquestes línies però no tinc ni idea quina és la fórmula però si tinc la intuïció que la personalitat, l’autenticitat i la diferenciació són claus en l’elaboració. Que fàcil és dir-ho i que difícil portar-ho a terme.