Quimeres d'un pagès

sense terra

Mínima intervenció

2 Setembre 2019 Publicat per David Saavedra General

Sense sulfits, biodinàmics, naturals, ecològics, etc. Els últims anys han aparegut diferents estils que han creat un cacau nominatiu on el resultat ha estat més confusió al consumidor i poc a poc ens està portant a desmerèixer i a catalogar les elaboracions convencionals com a poc respectuoses o artificials. En la meva opinió, un gran error.

No he conegut cap elaborador ni viticultor que no tracti els seus camps i els seus vins amb el màxim respecte. És cert que a vegades per indolència, avarícia o desconeixement s’han pres (hem pres) decisions errònies però un celler que viu del que elabora i considera els seus clients, els seus vins i les seves vinyes com part fonamental de l’empresa busca sempre la millor opció per evitar factors que puguin distorsionar o corregir.

El millor vi sempre sortirà del millor raïm, un raïm sa i en el seu punt òptim de maduració. Aquí ja tenim el 75% de la qualitat, res més. Des d’aquesta premissa i en un mercat que cada cop busca més personalitat de varietat i  territori les pràctiques dins el celler van cada cop més enfocades a respectar l’essència del raïm i a usar el mínim de producte per a conservar-lo. Aquí apareixen els sulfits, que últimament hi ha una obsessió com si fossin un dimoni. Aquest és un tema que s’ha d’aclarir. La majoria dels aliments contenen sulfits i fins a cert punt no tenen perquè ser dolents, a part de que són antioxidants i antimicrobians. Es pot dir que no existeix un vi 100% sense sulfits ja que aquests estan de forma natural en el vi.

És molt respectable i fins i tot d’admirar l’opció dels elaboradors que dins la filosofia de mínima intervenció no afegeixen sulfits deixant que el vi evolucioni  de forma natural, el problema és que masses cops aquesta evolució no és positiva  i organolepticament el vi ho transmet amb notes poc agraïdes. Si és cert que quan s’aconsegueix dominar l’art de l’elaboració amb mínima intervenció el resultat és espectacular ja que és la màxima expressió de la personalitat.

El més curiós de tot és que la majoria d’investigacions que es fan actualment en el sector del vi per part de diferents organismes públics i privats s’enfoquen a l’observació, respecte i evolució natural tant de la planta, el sòl i pràctiques en el celler per poder expressar al màxim les  possibilitats del raïm.

L’agricultura com tots els sectors està en constant transformació i per aquest motiu molts enòlegs i viticultors escolten el passat però sense tancar les portes a l’evolució del coneixement. Per sort actualment tenim una oferta variadíssima alhora d’escollir vins i això als amants del vi ens encanta tot i que sovint ens complica l’elecció. Conèixer els cellers, els elaboradors i el territori són la millor manera d’entendre els valors que hi ha verdaderament darrera una ampolla.