Quimeres d\'un pagès

sense terra

L’hora de la veritat

3 febrer 2020 Publicat per David Saavedra General

S’apropa setembre i són dates de recollida del raïm. Tota la feina d’un any a una sola carta. A diferència dels cuiners que poden repetir els plats fins a trobar el punt exacte, els elaboradors de vi només poden fer-ho un cop l’any i en aquests 2 mesos ens ho juguem tot.

L’any  ha estat molt sec i amb  alguna pluja esporàdica que ha permès que la planta a nivell quantitatiu arribés amb dignitat al setembre. Gràcies a aquest factor la sanitat és molt bona i la producció no minvarà en excés. Les calorades que han afectat a la zona de Tarragona, Priorat i interiors de Catalunya no han afectat  al Baix Empordà ja que la proximitat al mar suavitza les temperatures. Però si hi ha un tema que en el sector vinícola català està portant molta controvèrsia és la decisió de pagar 0,30 € el kg. de raïm per part de les grans companyies cavistes als viticultors.

És cert que aquí l’Empordà  els preus són  més alts i que en norma general la majoria de cellers exceptuant cooperatives i algun  de gran tamany s’exploten les vinyes en propietat i la compra de raïm és esporàdic però no podem mirar el problema com si no anés amb nosaltres.

Les gran companyies argumenten la baixada de preu per l’excés de producte al mercat i per la forta competència que els obliga a baixar preus i  obtenir rendibilitat abaratint la matèria prima. Els seus arguments segur que són reals i respectables però la dinàmica que suposa aquesta model de negoci crec que no és beneficiosa per a tots els segments de la societat.És un model de negoci que copia al d’altres sectors com el textil de finals del segle XX on per pagar una samarreta a sis euros les industries es van traslladar a països amb costos més econòmics. La gran diferència és que les vinyes no es poden desmuntar i enviar amb un tràiler a l’altre part de mon. La vinya forma part d’un territori i un paisatge.

La tendència de buscar els productes cada cop més econòmics és perversa i els mals de la globalització i el  neoliberalisme afecten a tots els àmbits i ara han arribat al sector vinícola, al agrícola ja fa molts anys que hi va arribar i si no parleu amb els pagesos que treballen el cereal.

És un problema molt complexa i on de moment l’única esperança que hi veig és guanyar petites batalles; com les manifestacions que han fet els pagesos a Vilafranca per reivindicar un preu més alt ( en aquest sentit els francesos em fan molta enveja per la seva capacitat de reivindicació), La compra de producte de proximitat, respectar que tothom s’hi ha de guanyar la vida d’un mode honest, fixar-nos en els preus econòmics de la marques blanques que només aporten benefici als grans distribuïdors i on la qualitat molts de cops és molt justa, informar-nos del que comprem i on ho comprem. En resum, pensar que aquest problema és de tots i que directament o indirectament ens acaba afectant.